Com ha canviat?

El municipi

Roses ha patit un gran canvi en aquest últim mig segle. Així doncs, a partir del 1950 aproximadament, el municipi ha passat de 2.703 habitants a 12.991 habitants a l’any 2000, fins arribar els 19.463 al 2008. Avui dia, en té el voltant d'uns 20.000 habitants.

Evolució demogràfica d'aquests últims 90 anys a Roses.

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.669	2.559	2.764	2.720	3.575	6.186	8.131	11.003	10.303	11.465

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.669	2.559	2.764	2.720	3.575	6.186	8.131	11.003	10.303	11.465

 Font extreta de la Viquipèdia

Doncs aquest gran canvi és degut, en gran part a la immigració provinent de la resta d’Espanya, sobretot d’Andalusia, que venien a treballar en el sector pesquer. De mica en mica, aquesta immigració es desplaçava a Roses per treballava en un nou sector que començava a explotar, el sector terciari: el turisme, serveis, comerç...

Pescadors a Roses; la pesca tradicional

Així doncs, aquesta petita població de mar, ha anat augmentant. Fora del poble s’han construït urbanitzacions en aquest darrers anys, que també han crescut i s’han anat apropant el poble. De fet, avui dia el municipi de Roses, comprèn el poble i les urbanitzacions dels seu voltant.

Per tant, Roses era un poble pesquer, dedicat a la pesca del peix blau i els mol·luscos, en gran part. També es dedicaven el conreu de la vinya i l’olivera. Però poc a poc, el turisme va començar a despertar-se, en un principi només era accessible a les classes benestants de la societat, però amb el temps s’ha convertit en un poble turístic a l’abast de molta gent. 

Actual port pesquer de Roses

Com a causa d’aquest boom turístic, avui dia durant l'època turística poden passar per Roses aproximadament uns 120.000 visitants, es va començar a construir nous habitatges, fent el poble i els seus voltants més gran. També s’hi va començar a construir hotels, comerços i restaurants per atendre aquest turisme, però això donava feina a la gent del poble i sobretot a la gent que havia immigrat a Roses. A part, es va edificar altres edificis urbanístics o emplaçament com l’ajuntament, carrers nous, parcs, places, esglésies...
 

D’altra banda, com hem comentat, van sorgir petites urbanitzacions al costat de Roses, que avui dia són més properes el municipi. Es creu i preveu que en un futur s’acabaran unint el poble fent-lo més gran.

Taula de distribució dels habitants en el municipi de Roses any 2011

Entitat de població	Habitants
Canyelles Petites, l'Almadrava i Santa Rosa de Puig-rom	1.505
la Garriga i el Cortijo	189
Mas Boscà, Argonisla i el Card	485
Mas Fumats	389
el Mas Mates	1.350
Mas Oliva	1.308
Montjoi	17
Roses	10.855
Santa Margarida i el Salatar	2.490
les Suredes d'en Mairo, els Grecs i la Muntanyeta	1.143

 Font Viquipèdia

Altres espais d'oci i cultura que va donar pas aquest creixement urbanístic van ser, un cinema i un teatre, ja que els que hi havia van quedar petits pel gran volum d’habitants que havia experimentat Roses. Això també va provocar que hi hagués noves escoles, noves zones i espais esportius o d’oci. Per tant, aquest increment d’habitants va suposar una millora en la qualitat de vida dels rosencs, i una important expansió i evolució del poble.

Pel que fa als sectors econòmics, actualment a Roses es pesca amb barques d’arrossegament per tal de poder pescar gambes, escamarlans i peixos (com lluços, llucets i raps). Encara, però s’utilitzen tècniques de pesca com “fer córrer la femella” dins l’aigua. Consisteix en lligar una sípia femella en zel i arrossegar-la amb un fil de manera que els mascles s’enganxaven i eres pescats. Encara, que avui dia, el sector pesquer ja no és el sector que més economia aporta el poble.

Conreu de vinyes

Anys enrere s’utilitzava aquesta tècnica, l’únic que canviava era la manera de fer-ho, les barques no tenien motors sinó que eren embarcacions petites de rem. Abans hi havia més pescador que ara i aquest sector s’explotava molt més. Així doncs, les tècniques de pesca també avancen.

El mateix passa amb els camps i les tècniques de conreu. Antigament hi havia molts camps de conreu i poques tècniques per treballar-los i explorar-los i, actualment hi ha molts pocs camps però hi ha tècniques més avançades i millor per treballar-los. La tecnologia evoluciona i avança afavorint a tots els sectors econòmics. 

Pel que fa als petits comerços, les petites botigues com la carnisseria, peixateria, fleques... van perdent força degut a la gran invasió del supermercats. Aquestes grans superfícies tenen el seus establiments totes aquestes botigues, així és molt més còmode pel client, i normalment el preu també és menys elevat que en un petit comerç.

D’altra banda les botigues més turístiques que es troben el costat del passeig marítim de Roses, com poden ser de roba, de joguines, de sabates, records del municipi... comencen a agafar més força, en part és degut que molts d'aquests objectes no es troben els supermercats.

Pel que fa a les institucions publiques, es creen més escoles, es construeix una estació d’autobusos per potencia el transport públic, es fan carrils bici, parcs adaptats pels nens, carrers adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i també s’adapta l’accés a les platges.

Carrers i edificis d'abans

Carrers actuals de Roses

Roses com tant altres pobles, ha anat canviant i millorant gràcies als nous avenços de la societat. Però això no s’atura aquí, Roses continuarà creixen i canviant a mesura que passi el temps i creixi la societat. 

A continuació volem esmentar com també ha evolucionat i ha canviat indrets de Roses, com el port. D'altra banda, fem una petita repassada a com les festes típiques, encara que es continuen realitzant, també han patit alguns canvis.

El primer port pesquer de la Costa Brava

Roses va ser un dels primers municipi de la Costa Brava en tenir un port pesquer. Encara que avui dia, s'ha modernitzat hi continua sent. En canvi, s'ha construït un altre port, un d'esportiu i d'oci.

Avui dia, la pesca es fa amb vaixells a motor, que disposen de GPS, radars i sondes per trobar els peixos, però antigament el motor del vaixell era una vela llatina, i l'única manera de saber si hi havia peixos era llençar les xarxes de fibra natural, avui sintètiques, per arrossegar-la i capturar tot allò que hi quedés a les xarxes.

Els pescadors parlen sobre les seves històries en el banc del Si no fos, un banc on ara i també fa molts anys els pescadors en actiu i els jubilats seuen a parlar de tant en tant sobre les fantàstiques històries de la mar.

Les Festes evolucionen

En l’època medieval s’hi realitzaven les cucanyes. En aquella època, el senyor feudal regalava ànecs a la gent del poble, llançant-los enlaire perquè els poguessin agafar. Actualment, és el consistori qui allibera els palmípedes des d’una barca i on la resta de persones els espera dins l’aigua. El resultat final d’aquesta tradició és un acte gastronòmic. 

El Carnaval és una altra festa per excel•lència. Antigament era una treva, en la qual es podia mofar de coses i persones de les quals la resta de l’any no era gaire adient. En el segle XVIII, l’alcalde manifestà les seves queixes al governador militar perquè no deixava celebrar el Carnaval als rossins i les colles cantaven sainets que feien gala de la sornegueria empordanesa i de la ironia vers les autoritats.

Actualment en el Carnestoltes de Roses hi participen més d’un centenar de persones disfressades que ocupen més d’un quilòmetre d’allargada amb uns trenta mil espectadors. És un festiu que tots hi participen, ja que fins i tot en les Escoles preparen algunes de les disfresses. Comença amb un pregó (dijous gras), es llueixen els vestits el divendres, dissabte i diumenge quan finalitza amb la lectura del testament d’en Carnestoltes i amb l’enterrament de la sardina.

Les Festes mítiques actuals

La festa Major de Roses es celebra a l’estiu, al 15 d’Agost, la diada de l’Assumpció de la Verge Maria. S’hi realitzen activitats esportives, lúdics i musicals. Al ser una població marítima, molts d’aquests actes esportiu es celebren dins l’aigua.

Cel·lebració del Carnestoltes

Les dues danses tradicionals són: el ball de nyacres “Pinna nobilis” d’on el nom sorgeix del mol•lusc més gran de la Mediterrània i la bulangera. En el programa de la festa també s’hi fan havaneres amb rues disilans, sardanes i sons aflautats dels Andes. Per acabar, a la matinada es pot anar al Platjaeròbic, que finalitza amb els esportistes més exigents fent la cursa de sacs, torneigos de volei-platja i travesses de natació. 

Un altre acte festiu és la Setmana Gran on es realitza la plantada de gegants acompanyats de capgrossos i de la colla gegantera que toquen les gralles, entre d’altres instruments complementaris.

Per Sant Joan es fan els focs d’artifici i les fogueres que comencem amb una flama que porten els corredors de fons des de la muntanya mítica del Canigó.

Carnaval de Roses 2008

Bibliografia 

-  http://es.wikipedia.org/wiki/Rosas_%28Gerona%29

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Roses
- Dacosta, M. Josep, Espejo, Antonio. Roses; l'elecció natural. Editorial Lunwerg. 1998